14/3/17

El Torturador de la Model

El torturador de la Model
A la presó Model  de Barcelona hi ha hagut molta tortura. A la Model hi ha hagut  funcionaris de presons condemnats per tortura. A la presó Model hi ha hagut condemnats per tortura que han continuat exercint de funcionaris, però aquesta crònica documentada, està dedicada a uns torturadors de la Presó Model  no condemnats.
Un col·lega m’ha explicat que un pres jove (que degut  al seu trastorn  mental) molestava als funcionaris i aquests acostumats a les  guàrdies còmodes  i a  la seva rutina  es volen treure  del damunt el problema i proposen   el càstig d’aïllament permanent ( la regressió del 2on. Grau –regim  normal- al 1er grau –regim de aïllament).





El pres en qüestió està protegit davant  del càstig extrem per convenis internacionals, lleis nacionals i reglament penitenciari, per la seva malaltia mental.
La presó Model en mans dels guàrdies de sempre, proposen el aïllament al òrgan superior, però la proposta no es unànime, sinó que alguns tècnics s’hi oposen per llei , amb lo que la proposta de regressió a 1er grau, surt endavant no per unanimitat i sí per majoria gracies a treballadors amb càrrec atemorits per la por i comprats  amb favors.




El pres es conduit al aïllament contra el criteri dels tècnics  i aquests  tècnics díscols son cridats davant de  l ‘autoritat  de la presó i “sancionats “ amb extravagants mesures.
Davant d’aquesta situació la resposta de la “vaca sagrada” (director general), es un joc de paraules que es pot llegir en el doc. aportat: corregeixi el que han aplicat il·legalment i que no consti la data de l’aplicació ...



“El pistolas” o "el colonias" segueix torturant....

12/3/17

La Model II

La Model
Fa molts anys que he escoltat moltes històries de Directors i subdirectors de la presó mes odiada de Barcelona. Entre el veïnat la  coneixíem  com “el  hotel del carrer Entença” i la veritat és que sempre pensàvem que s’havia de ser molt súbdit, obedient i disciplinat per encetar una carrera vers la direcció d’aquesta ratonera . Com deia el Guerra del cepillo, referint-se a Roldán “este vale para ministro porque tiene buenas tragaderas” . Y no es va equivocar. També per  exercir el càrrec de director o sotsdirector de presó també hi ha que tenir bones “tragaderas” . La majoria han estat castellans amb una llarga tradició familiar de “funcionario español” en cossos molt propers com policia, militar, etc. Per aquesta raó escoltarem histories semblants a les dels  militars reclosos  en el cos de guàrdia, que alguns  van  viure en la puta mili.
Es molt clarificador el malnom de “Garimbas” (per les cerveses que es bevia estan de guàrdia) i que  s'emportà un subdirector de La Model, que va compartir amb un director que es coneixia com “cara muerte”, ja que firmava els castics especialment amb la seva ploma d’or. Es molt simptomàtic el personal secundari que acompanyava aquest duetto que anys mes tard també han ocupat llocs de dirigent. La casualitat va voler que com professional tractes a la filla sordo-muda d’ un d’aquest secundaris, zorro blanco li deien, i que es quedava voluntàriament bevent cervesa fins  molt passada la jornada laboral. Implicat en un munt d’operacions brutes, que avui serien titulars de diari, aquest funcionari policia, escarxofat davant de la tele amb una cervesa, es consumia   amb el patiment de no  acceptar la situació de la nena. Mai va aparèixer pel tractament  d’aquella nena .
"El “cojo” i "el putero”, han estat la mateixa persona. Era un perill per allí on passava, evidentment amb uns secundaris molt fidels, que eren premiats degudament.
Un director molt conegut pel veïnat també  era “ el colonias”  o “el pistoles”. Un cràpula insignificant  per les colònies que gastava, secundari dels anteriors, que feia ostentació de la seva arma, En el bareto on acostumava anar a esmorzar es posa de moda  escoltar:  “jo vull un croissant sense pistola”  La crueltat d’aquest personatge, vulnerant  tots els convenis internacionals sobre salut mental, es posa de manifest quan imposava castics especials a persones deficients i malats mentals protegides per la llei.
Un secundari “del pistoles” era un funcionari que no havia aprovat les oposicions per policia i que va entrar a formar part  per la seves “aptituds” a la plantilla de la Model. Era  conegut com “el Empanado”, per la seva permanent jaqueta de pana i també per la permanent “empanada” que li va barrar l’accés al  cos de policia, però que com secundari arriba a Director de presó.

La Model es tanca  i potser aquests torturadors  es tindrien de quedar dins per treure la runa que han produït...