21/4/18

Catamarà i l'atzar

I
L’atzar és molt curiós. Molts científics han parlat d’ell i també del anti atzar, i també es famosa la dita :Deu no juga als daus. Però vet aquí , després  de deixar la mar fa ja moltes dècades que  un amic  et faci una proposta per a  navegar  amb ell, sense saber que de jove em van sortir escates de tanta mar salada, es sens dubte un producte de l’atzar.



Si primer vaig marejar-me quan  va parlar de la Polinèsia francesa, i ell ho va notar, quan tancà definitivament el viatja i em xiuxiuar , l’Índic, vaig veurem en la obligació de explicar-li que malgrat haver navegat pel Índic  traficant amb cotxes, jo era un marí d’aigua dolça. Perquè la singladura que em proposà pel  Índic era amb catamarà.
L’atzar era incompatible amb que l’amic, esperes professionalment parlant  res de mi, es a dir, vaig al·lucinar quan em va explicar les seves travesses en solitari  i en lloc de treure una carta nàutica de paper , treu el IPAD amb el programa Avionica i m’ensenyà el track de recalada i d' escala.  Ja la farem bona pensava, jo que venia d’un quarto de derrota amb compàs, regla , llapis, cronòmetre i sextant , em vaig trobar  amb una app/robot que em feia tota la feina. Abans de l’aplicació de l'enginy del GPS en el vaixells , un dia a Eivissa  un xicot ros i ben plantat amb molts doblers,  em pregunta quin equipament  necessitava  el seu iot per a navegar, li vaig contestar que  una carta nàutica, llapis i goma, i el conegut  petit radar, i saber navegar . La resposta no va satisfer al amo del iot, que segurament esperava una app de Avionica , pero la navegació en aquells temps era així i nomes així .

Quan  el meu amic  m’ensenyà les fotos de les últimes navegacions transatlàntiques amb el seu catamarà per la Guaiana i la seva Ipad, vaig entendre que la meva litúrgia de mar era del temps de  un tal Colombus, i ràpidament li vaig aclarir  que nomes utilitzo el GPS per fer hivernals quan tot es blanc i camino sense referències per una estepa blanca, però això no el preocupà gens.
Intentava recordar el meu últim viatge  des de Sant Francisco a Yokohama i després  travessant el Mar meridional de la Xina, creuar l’estret de Singapur per enfilar L’Índic per arribar al Canal de Suez; un viatge  com a pilot de la Marina mercant en un vaixell  de bandera panamenya,  per imaginar-me si la meva  panxa tindria memòria històrica  i em faria immune al mareig. Peró en el seu últim mail, demanant que porti 300 m de fil gruixut de pescar amb  un "rapala", esquer amb sardineta, m'ha fet  recordar que una vegada en mar oberta, varem despenjar el bot salvavides per anar a pescar tunyines  i que va ser una festa grossa.



  

 Ja us penjaré les fotos quan torni, però ui,  com canvien els temps, jo que vaig navegar  tants anys per tot el mon sense una mísera càmera fotogràfica, per aquesta singladura he actualitzat el meu objectiu amb una focal fixa de 50 mm. per tenir la visió mes propera possible al ull humà. Vinga, fins la propera.
Pd. Esperem que aquest rapala funcioni al Indic




6/4/18

Espanya embogirà


 Espanya embogirà o aquella dita de “morir matando” és un bon exemple del que pot passar quan  els vents es girin totalment a favor de Catalunya.
Avui n’hem tingut una mostra. Un petit , relatiu i parcial èxit que ha concedit el tribunal suprem de S-Hostein al declarar lliure a MHP, ha estat mal paït per  les estructures de estat espanyoles. I dic estructures de estat, per que  res no passa si l’estat no vol que passi. El portaveu declarant oficialment “ todo continua igual” , però els portaveus mediàtics de la Espanya, criden a bombardejar les cerveseries de Baviera, - ja s’ha donat avis a la policia de Munic- i a fer mil malifetes a 200.000 hostatges alemanys en les illes Balears.

Altres ho han vist com un 98, 1998 pèrdua de colònies i Cuba, i altres després de banalitzar el tribunal alemany, el comparen a Extremadura..,
Les televisions no es queden curtes i parlen que surt mes barat fugir a Alemanya que afrontar la justícia, ja ho sabeu criminals i pederastes , han conclòs.
S’estan menjant els eurofighters amb patates. Pero sempre han avisat que això no es tancarà sense sang. Al Octubre van fer crides secretes a moviments feixistes internacionals, per a defensar Espanya i va arribar a Catalunya, escamots ucraïnès i eslaus disposats a la lluita. Poc se’n ha parlat.
 Avui Puigdemont esta lliure, però l’altra meitat de govern esta a presó i l’altra a l’exili. Ens queda encara camí, però aquest moviment no te marxa endarrere.