7/6/18

Els pirates




Pirates en el Índic Sud






















Mai la prevenció és suficient, cal un punt d’atzar positiu o negatiu, perquè les vicissituds que la vida  et vol donar, t’afectin el mínim possible.
Vaig colaborar amb un psiquiatre prou conegut en el medi sanitari que treballava en el camp de la prevenció del suïcidi de les persones internades. Era una persona capaç i amb prou coneixement per  elaborar i implementar un programa de prevenció de una conducta que preocupa a la societat. Però a cal sabater sabates de paper. El científic en qüestió es va suïcidar.
Al llarg dels meus anys de mar, vaig ser atacat per pirates dues vegades, la primera a Benin, quan un fals pràctic ens portava a l’infern,  i la sort va voler que aparegués el vertader pilot de camí a l’ensarronada.







La segona a Monrovia, quan un escamot va entrar de nit al vaixell en el port i s’endugueren després d’un monumental espant a la meva cabina, tot el que  varen poder. Així les coses després d’aquestes experiències i moltes mes de llegides, vaig decidir fer un article en una revista tècnica amb el  sumptuós títol :Prevenció amb els pirates. També vaig donar la meva opinió davant la moda de posar guàrdies armats en el vaixells bascs que treballaven al Índic.





https://gara.naiz.eus/paperezkoa/20080429/75109/es/Playa-Bakio-



PATXI LARRAURI OFICIAL DE LA MARINA MERCANTE

Playa de Bakio: al abordaje!


A raíz del secuestro del pesquero vasco «Playa de Bakio» y su tripulación, Francisco Larrauri compara la piratería «tradicional», de la que se han surtido abundantemente la literatura y el cine, con la actual, cuya primera causa ha de buscarse en «un sistema capitalista globalizado que produce desigualdades y descompensaciones económicas en muchas partes del planeta».












http://gara.naiz.eus/paperezkoa/20091007/160272/es/Pescar-atunes-fusil



FRANCISCO LARRAURI OFICIAL DE LA MARINA MERCANTE

Pescar atunes con fusil


Aun compartiendo la preocupación por los arrantzales cautivos en las costas de Somalia, el autor considera que es necesaria una reflexión más amplia sobre las medidas a tomar para garantizar la seguridad de los pesqueros. Basándose en informes de diferentes organismos internacionales, Larrauri defiende que las guardias armadas a bordo no son la solución al problema y que además pueden empeorar gravemente la seguridad de la tripulación.



Explico aquest seguits d’escrits perquè algú podria pensar, que un coneixedor de la feina dels pirates mai  podria ser objecte de un nou atac de pirates al mar.
En la ultima sortida pel Índic, mentre estàvem fent una barbacoa a la platja, el nostre catamarà fondejat va ser atacat per pirates, i quelcom els va fer fugir de forma precipitada perquè nomes varen rebentar dos cabines i arramblar amb el que varen trobar pel camí. Al arribar a casa m’he trobat aquest article sobre la actualitat dels pirates avui en el món . 





A cal sabater sabates de paper¡






















http://seafarerswelfare.org/news-and-media/latest-news/pirate-attacks-worsen-in-gulf-of-guinea

https://gara.naiz.eus/paperezkoa/20080429/75109/es/Playa-Bakio-

http://gara.naiz.eus/paperezkoa/20091007/160272/es/Pescar-atunes-fusil










1/6/18

MALPÀS EN L'ALTA RIBAGORÇA.

I el atzar va voler que compartís  una estona amb un avi de l’Alta Ribagorça  i parléssim de la crònica negra de la vall de Malpàs. Aviso que ni el poble ni la vall viuen predeterminats pel nom, perquè en realitat MALPÂS es transforma en MAL  (ALT)- PAS (VALL).
Mes d’un  periodista s’ha plantejat fer un programa de la crònica negra de les valls del Pirineu  (Tor, Malpàs, etc) y en diferents temps han aconseguit editar  un llibre o muntar un programa de televisió . En el cas concret de l’Alta Ribagorça fins hi tot s’ha rodat un curt experimental en el poble  de Malpàs amb actors pro, que de resquitllada recordava o s’intuïa l'ambient que va sacsejar el poble   a l’estiu de 1988, o sia ara farà 30 anys.
També un periodista català intentà fer una sèrie televisiva de la crònica negra de Catalunya per a TV3, però arribat al crim  de Malpàs, va tenir de congelar les imatges pels advertiments judicials  que li varen fer els familiars de la viuda asesinada.


L’avi, mentre parlàvem en un banc al sol sobre la crònica negra, em va reconfirmar tota la teoria de la Victimologia sense conèixer    la existència  d'aquesta  teoria criminològica, i  fil per randa va desgranar el corpus explicatiu d'aquesta ciència que explica per que les víctimes son víctimes.
 I a dir de  la victimologia, i de molta gent de la vall i de l’avi també ,  la víctima es va convertir en víctima  també per forces indirectes,  influenciada per l’ambient, per relacions dominants i pel inconscient col·lectiu. El únic culpable i vertader autor del crim és la persona que va ser jutjada i condemnada; Però la victimologia tracta del rol secundari i passiu de la víctima per a ser víctima, i aquí s’obre un món  de relacions familiars, veïnals, i socials , que es desenvolupen en un ambient tancat, sòrdid , ple d’envejes i pors,  que no en son alienes certes personalitats perverses que es mouen per pobles  molt tancats , i que l’avi batejà com – bruixes-.
En cada aniversari dels fets, les dones del poble  es posen nervioses- i no agrada parlar-ne- és un tema tabú, m’explicà l’avi. I aquest Silenci  popular i secretisme general,  es el que ha portat a certs  pobles del Pirineu a recordar la similitud amb  l’ambient carregat i hostil, que es creà a Puerto Hurraco ,abans de ser tristament conegut.
I quan l'avi em diu amb veu baixa,- la va matar ella-  entenc que només la  va assassinar el criminal jutjat, però que la victimologia explica el que ajuda o empeny a una persona a ser víctima.





De les Bruixes...

Els tractats de bruixeria deixen molt clar que les bruixes dels segle XIV- XIX eren persones amb  un sentit crític sobre el poder constituït -normalment local- i també sobre els coneixements dominants. Així era habitual qüestionar-se i confrontar  elements màgics religiosos amb altre elements màgics naturals, en un discurs mes o menys elaborat que molestava al poder religiós i feudal. Un element circumstancial era el coneixement  que les bruixes  feien gala de la psicologia de les persones i de les herbes remeieres. En un ambient sòrdid, esclau de les idees religioses i dels grans cacics, no cal dir que les bruixes que es qüestionaven indirectament moltes relacions, acabessin en la foguera o penjades arreu.
Ara quan modernament es parla de bruixa, ens remetem habitualment a la psicologia o la psicopatologia que envolta  aquesta persona, que per la seva perversitat, anomenem –bruixa-, i  que amb la seva psicologia conforma  un entorn molt determinat, normalment persones també molt febles o de personalitat fràgil, amb les que s’ estableix una relació de conveniència per ambdues parts.

Quan mes aïllat  sigui l’ambient, mes sòrdid i mesquí  seran els rols que jugaran els diferents personatges de l’entorn, per això es parla de valls tancades del Pirineu, (Tor , Fago,  Malpàs...) per a situar els trets  psicopatològics dels que parlem. I les bruixes perverses es valen   moltes vegades d’un entorn  en que pol·luent   personalitats  dissociades  o senzillament  de la incultura i ximplesa del pensament dels altres. Ah, i les persones que acudeixen  a explicar els  seus secrets o escoltar a les bruixes , els seus trets son patognomonics de moltes filies i la seva personalitat  candidata a la bruixa del demà. 


 SEGRE Dimarts, 11 de juny del 2013
L’assassí de Malpàs ingressa de nou a la presó PRESONS CONDEMNA  MALPÀS 
Ramon Tolo Pallàs, condemnat a 22 anys de presó per haver assassinat una viuda de Malpàs l’any 1989, ha ingressat de nou a la presó de Lleida, que va abandonar l’any 2000 després de complir diversos anys per aquell assassinat, segons van informar fonts penitenciàries. Les mateixes fonts han explicat que Tolo fa uns dies que torna a ser a la presó lleidatana per complir una condemna de 8 mesos de presó per incompliment d’una ordre judicial.Tolo va assassinar l’any 1989 la viuda Rosa Peiró al nucli de Malpàs, al terme municipal del Pont de Suert. L’home va matar la dona després que aquesta rebutgés el seu amor i, posteriorment, la va esquarterar i va escampar les seues restes per un ampli tram entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur. La justícia li va imposar una condemna de 22 anys per aquell assassinat. El 1992 va ser traslladat a una presó de Barcelona a l’enamorar-se d’una mestra de la presó lleidatana i després va tornar a Ponent. A finals dels anys noranta, va accedir al tercer grau i va començar a tindre els primers permisos de sortida, i l’any 2000 va abandonar completament la presó lleidatana a l’accedir a la llibertat condicional. Des de fa uns dies, torna a ser al penal de Lleida per ordre d’un jutjat, que li ha imposat una condemna de 8 mesos per incompliment d’una ordre judicial. Segons sembla, aquesta condemna no té res a veure amb aquell crim. 


https://www.segre.com/noticies/comarques/2017/07/25/a_preso_per_tercera_vegada_esquarterador_malpas_24335_1091.html